fregir

Accessory
Etimologia: del ll. frīgĕre, íd. 1a font: s. XIV
Body
    verb
    1. transitiu Coure en oli, en llard o en mantega bullent. No fregeixis els llegums en aquesta paella: acabo de fregir-hi peix.
    2. pronominal La ceba es fregeix més de pressa que el tomàquet.
    3. fregir-la (a algú) figuradament Fer-li una mala passada, enganyar-lo o causar-li un perjudici que no esperava. Ai, la gata maula: ens l’ha ben fregida!
  1. intransitiu Fer soroll l’aigua de mar en passar entre roques llepant-les.