■ fosc
| | fosca

Etimologia: del ll. fŭscus, -a, -um ‘fosc, moreno, obscur’ 1a font: s. XIII, Vides
    adjectiu
    1. Privat totalment o parcialment de llum, de claredat. Avui fa una nit molt fosca. Ahir va fer un dia fosc. Una cambra fosca.
    2. a entrada (o a boca) de fosc En començar a fer-se de nit.
    3. ésser fosc Haver-se post el sol, ésser de nit. Per la Mare de Déu d’Agost, a les set ja és fosc.
    4. fer-se fosc Fer-se de nit.
    5. fosc com (o més fosc que) una gola de llop Molt fosc, sense gens de llum o de claredat.
    1. Dit del color que tira a negre, oposat a clar. El blau marí és un color fosc.
    2. De color fosc o negre. Un vestit fosc.
  3. figuradament
    1. Difícil de percebre o d’entendre. Una veu fosca. Un escrit fosc.
    2. per extensió Un escriptor fosc.
    3. [usat adverbialment] Parlar fosc. Escriure fosc.
  4. vocal fosca fonètica, fonologia Vocal velar, gutural o posterior.