■ forçar

Etimologia: de força1 1a font: s. XIII
    verb transitiu
    1. Fer cedir a la força. Hagueren de forçar la porta. Els lladres forçaren la caixa de cabals.
    2. especialment Constrènyer, obligar. Volen forçar-lo a fer-ho.
    3. especialment Prendre un lloc fortificat per la força, vencent la resistència dels defensors.
    4. especialment Violar una persona.
    1. Portar a un grau extraordinari o excessiu. Els cantants no han de forçar la veu. Cal forçar la dosi d’estreptomicina. Aquest entrenador força massa els atletes.
    2. figuradament Forçar el sentit d’un mot.
    3. especialment Accelerar. Forçar el pas. Forçar la creixença d’una planta.