<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">favor</title>
Accessory
Etimologia: del ll. favor, -ōris, íd., der. del ll. favēre ‘ser propici, interessar-se per algú’ 1a font: s. XIV
Body
-
masculí o femení
-
- Disposició a concedir un avantatge a algú de preferència a d’altres. Gaudir del favor d’algú.
- a (o en) favor (d’algú o d’alguna cosa) En benefici, en utilitat, en defensa, etc., d’algú o d’alguna cosa. Actuar a favor d’algú. Parlar en favor seu.
- anar (o estar) a favor (d’algú o d’alguna cosa) Defensar algú o alguna cosa, donar-li suport. Vaig a favor seu. Ell està a favor de la coalició.
- entrada de favor Entrada gratuïta a un espectacle.
- tracte de favor Tracte especial que concedeix certs avantatges a qui el rep.
-
- Allò que hom concedeix a un altre per la voluntat que li té. Omplir algú de favors. Concedir, algú, alguna cosa com a favor, per favor. Hi ha favors que no es poden pagar.
- per favor Si us (o et, o li, etc.) plau.
-
fer el favor
locució verbal
- Fórmula de cortesia usada, generalment en forma imperativa, per a demanar alguna cosa. Que em pots fer el favor de venir un moment? Feu-me el favor de deixar-me els llibres. Faci el favor, segui.
- per extensió Fórmula usada per a exigir o demanar amb irritació o impaciència alguna cosa. Voleu fer el favor de callar d’una vegada?