■ estella

Etimologia: del ll. td. astĕlla ‘estelleta’, dimin. del ll. cl. astŭla, variant de assŭla ‘estella’ 1a font: 1249
    femení
    1. Fragment desprès d’una fusta en tallar-la al llarg, esqueixar-la, etc. Si vols encendre foc, hauràs de fer estelles d’aquest caixó.
    2. fer-se’n l’estella locució verbal Advenir a algú molt de perjudici (d’alguna cosa), sortir-hi perdent.
    3. no tenir d’on (o de què) fer estelles locució verbal Patir misèria.
    4. tenir d’on (o de què) fer estelles locució verbal Tenir recursos, maneres de treure diners o de procurar-se allò que hom vol.
    5. treure estelles (d’algú o d’alguna cosa) locució verbal Treure’n profit.
    1. Tros curt que es desprèn d’una fusta en sentit longitudinal.
    2. Cadascun dels trossos que resten d’un bastó, un pal, etc., romput violentament.
  3. per extensió Fragment de banya o d’altra matèria fibrosa i dura desprès per tallament, per trencament, etc.