■ escurar

Homòfon: escorar
Etimologia: segurament ll. vg. *excūrare ‘purificar, netejar’, der. de curare ‘tenir cura d’una cosa’ 1a font: 1272, CTort.
    verb
    1. transitiu Netejar un receptacle o un conducte traient-ne el residu deixat adherit a les parets per la substància que hi ha estat o passat. Escurar un pou, una cisterna, un canal, una claveguera, una xemeneia.
    2. escurar-se el coll Estossegar per treure’s alguna nosa, irritació, de la gola.
    3. escurar-se les dents Treure’s els fragments de menjar que s’han ficat entre dent i dent.
    4. escurar-se les orelles Treure’s la cera o cerumen de les orelles.
    5. escurar-se les ungles Treure’s la brutícia que s’ha posat entre pell i ungla.
  2. transitiu
    1. Buidar de menjar o de beguda un recipient, consumir-ne, esgotar-ne, enterament el contingut. Escura bé el plat, que sempre deixes miques, tu. Escurar una cassola. Escurant tots els gots hem omplert l’ampolla.
    2. per extensió Escurar un os.
    3. per extensió Escurar les existències d’una botiga.
    4. escurar les butxaques (d’algú) per extensió Fer-li despendre tots els diners que porta.
  3. transitiu dialectal
    1. Rentar els plats.
    2. usat absolutament Cada dia escuro jo!