Es mostren 2 resultats

escolà
| escolana


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">escolà</title>

Accessory
Homòfon: escolar, escular
Etimologia: d’un ll. scholanus, de nova formació sobre el ll. scholaris ‘escolar, alumne’ 1a font: s. XIV, Llull
Body
  1. masculí i femení antigament Deixeble, alumne.
  2. masculí i femení
    1. catolicisme Persona que ajuda a missa i altres ministeris de l’altar.
    2. figuradament Dit, generalment en frases exclamatives, d’una persona, especialment un noi, sagaç, astuta. Sempre se surt amb la seva!, quin escolà!
    3. escolà major catolicisme Sagristà.
    4. ésser un escolà d’amén Acomodar-se en tot a la voluntat d’altri.
  3. masculí i femení catolicisme i música
    1. Membre d’una escolania, dit també escolà de cor o de cant.
    2. escolà de cant Nom que rebia l’infant dedicat al cant litúrgic en els monestirs de la corona catalanoaragonesa.
  4. masculí ictiologia
    1. Peix de l’ordre dels gadiformes, de la família dels gàdids (Molva macrophthalma), de forma generalment cilíndrica, ulls grossos i ovals i mandíbula prominent.
    2. Fura.
  5. masculí i femení metal·lúrgia Fargaire responsable del funcionament del forn.

escolà
| escolana

escola


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">escola</title>

Accessory
Etimologia: del ll. schŏla ‘escola, lliçó’, i aquest, del gr. skholḗ ‘lleure’ 1a font: s. XIV, Llull
Body
    femení
  1. ensenyament
    1. Institució col·lectiva, de caràcter públic o privat, on hom dona instrucció.
    2. escola activa Tipus d’escola que aplica mètodes de pedagogia activa.
    3. escola bressol Jardí d’infants.
    4. escola graduada Escola on, a diferència de l’escola unitària, hom dona l’ensenyament per graus, en aules diferents, cadascuna amb el professor corresponent.
    5. escola major A l’edat mitjana, escola d’arts liberals a càrrec d’una ciutat o d’una catedral.
    6. escola mitjana Escola on hom imparteix l’ensenyament mitjà.
    7. escola nova Tipus d’escola derivat del moviment de renovació escolar i pedagògica que portà aquest mateix nom, iniciat al final del segle XIX i desenvolupat el primer terç del segle XX als països europeus de democràcia formal.
    8. escola primària Escola on hom imparteix l’ensenyament primari.
    9. escola superior Escola on s’imparteix l’ensenyament superior, generalment de tipus tècnic.
    10. escola unificada Tipus d’escola iniciat a Alemanya a mitjan segle XIX, que definia l’ensenyament com una totalitat orgànica des de l’escola maternal fins a la universitat.
    11. escola unitària Escola on hi ha una aula única amb un sol mestre per a impartir l’ensenyament a alumnes de diversos graus.
  2. per extensió ensenyament Instrucció que hom dona en un establiment d’ensenyament primari. Avui no hi ha escola.
  3. ensenyament Lloc, edifici, etc., on es desenvolupa l’activitat escolar, docent i discent.
  4. ensenyament Conjunt d’alumnes i professors d’un mateix ensenyament, centre escolar, etc.
    1. Conjunt de pensadors, escriptors, artistes, científics, etc., que segueixen unes mateixes directrius ideològiques, estilístiques, metodològiques, etc., i que manifesten en llur activitat i producció uns trets comuns peculiars i distintius.
    2. Doctrina professada en una escola.
    3. fer escola Tenir deixebles, seguidors, imitadors.
  5. figuradament Allò que fa aprendre, especialment per experiència. L’escola de la vida, del món, del carrer. L’escola de la desgràcia, de la pobresa, del dolor. S’ha format com a escriptor a l’escola dels clàssics grecs. Format a l’escola dels grans generals.
  6. escola de jueus antigament Sinagoga.

escola