■ escolà
| | escolana

Homòfon: escolar, escular
Etimologia: d’un ll. scholanus, de nova formació sobre el ll. scholaris ‘escolar, alumne’ 1a font: s. XIV, Llull
  1. masculí i femení antigament Deixeble, alumne.
  2. masculí i femení
    1. catolicisme Persona que ajuda a missa i altres ministeris de l’altar.
    2. figuradament Dit, generalment en frases exclamatives, d’una persona, especialment un noi, sagaç, astuta. Sempre se surt amb la seva!, quin escolà!
    3. escolà major catolicisme Sagristà.
    4. ésser un escolà d’amén Acomodar-se en tot a la voluntat d’altri.
  3. masculí i femení catolicisme i música
    1. Membre d’una escolania, dit també escolà de cor o de cant.
    2. escolà de cant Nom que rebia l’infant dedicat al cant litúrgic en els monestirs de la corona catalanoaragonesa.
  4. masculí ictiologia
    1. Peix de l’ordre dels gadiformes, de la família dels gàdids (Molva macrophthalma), de forma generalment cilíndrica, ulls grossos i ovals i mandíbula prominent.
    2. Fura.
  5. masculí i femení metal·lúrgia Fargaire responsable del funcionament del forn.