■ error

Compareu: errada
Etimologia: del ll. error, -ōris, íd. 1a font: 1460, Roig
    masculí o femení
  1. filosofia
    1. Acció d’equivocar-se, de jutjar veritable el que és fals o a l’inrevés.
    2. ésser (o estar) en l’error (o en error) Tenir per veritable el que és fals o a l’inrevés.
    1. Concepte, opinió, doctrina que no és conforme a la veritat.
    2. matemàtiques i metrologia Diferència entre el resultat de la mesura experimental d’una magnitud i el seu valor real.
    3. teologia Afirmació contrària a una veritat formalment no revelada.
  3. dret
    1. Coneixement defectuós de la realitat, degut a la ignorància.
    2. error de dret Coneixement equivocat d’una forma jurídica que, a causa del principi “la ignorància de la llei no n’excusa el compliment”, no produeix efectes jurídics.
    3. error de fet Equivocació sobre el contingut d’una realitat o sobre els elements essencials que concorren en un acte o negoci jurídic.
    4. error obstatiu (o essencial) Error sobre la classe d’acte o contracte, sobre la substància o la qualitat de l’objecte material o sobre una circumstància determinant de la declaració de voluntat, que produeix la declaració de nul·litat de l’acte.
    5. error vencible Error que, d’acord amb la capacitat intel·lectual i volitiva del subjecte, podia ésser superat.
  4. error gràfic topografia Precisió amb la qual és indicada en un pla topogràfic la situació d’un punt del terreny representat.
  5. funció d’error matemàtiques Funció que expressa la probabilitat P que el valor de la desviació central sigui comprès entre -λ i +λ.