■ enlaire

Partició sil·làbica: en_lai_re
Etimologia: de aire 1a font: c. 1900, Verdaguer
    adverbi
  1. A una distància més o menys gran de terra, amunt dins l’aire. Els còndors són els ocells que volen més enlaire.
  2. figuradament Pendent, en suspens, sense resoldre. No sé pas com anirà la cosa: tot és encara enlaire. Xerren i xerren, però sempre deixen les qüestions fonamentals enlaire.