enlaire

    adverbi
  1. [indicant posició] alto. L'avió volava molt enlaire, el avión volaba muy alto.
  2. [indicant direcció] arriba. Mans enlaire, manos arriba. Un animal amb les potes enlaire, un animal con las patas arriba.
  3. figuradament [pendent] en el aire, pendiente. Xerren i xerren, però sempre deixen les qüestions fonamentals enlaire, hablan y hablan, pero siempre dejan las cuestiones fundamentales en el aire. Tot és encara enlaire, todo está aún en el aire.
  4. tirar enlaire (o en l'aire) tirar (o lanzar) al alto (o al aire), tirar (o lanzar) hacia arriba (o arriba).