■ emprar

Homòfon: amprar
Etimologia: del ll. vg. i b. ll adĭmpĕrare ‘invitar per una ordre, sol·licitar, convocar’, der. de imperare ‘manar’ 1a font: 1272, CTort.
    verb transitiu
    1. Usar, fer servir alguna cosa a un fi, per a fer alguna cosa. Per a fer aquest treball cal emprar una bona eina. Emprar diners en almoines. Emprar tots els mitjans possibles per a aconseguir una cosa.
    2. Utilitzar algú, servir-se’n, per a fer alguna cosa. Emprà un parent seu perquè anés a emmetzinar el príncep. Per a dissuadir-lo d’aquell matrimoni, hi empraren tots els parents.
  2. antigament Apoderar-se d’alguna cosa en virtut de manament o autoritat.
  3. antigament Demanar a algú que faci una cosa.
  4. Manllevar.