■ eixut | eixuta

Partició sil·làbica: ei_xut
Etimologia: del ll. exsūctus, participi de exsūgĕre ‘xuclar’, sentit tardanament com a participi irregular de exsucare (v. eixugar), remotament relacionats 1a font: s. XIV, Consolat
  1. adjectiu
    1. Dit d’una cosa de què ha estat sostret el líquid que la recobria o amarava. No ho agafis si no tens les mans eixutes! Despenja la roba que ja sigui eixuta i desa-la! Un pou eixut.
    2. figuradament Dit de la vaca, ovella, etc., que ha perdut la llet.
    3. a peu eixut Caminant per damunt terreny eixut, sense mullar-se els peus.
    4. en eixut Sense mullar-se.
    5. pa eixut Pa que no és del dia.
  2. masculí Tros de terreny sec.
  3. adjectiu figuradament
    1. Sec, curt. Eixut de paraules. Un estil eixut. Eixut de carns.
    2. Tot sol, sense res que li doni sabor o atractiu. Pa eixut. Carn eixuta. Una portada eixuta, sense cap fotografia o dibuix.
    3. Dit del vi o licor mancat de dolçor.
    4. Dit de la persona esquerpa i sorruda. És un home molt eixut: no t’hi avindràs pas!
  4. hidrologia
    1. masculí Sequedat en la terra per manca de pluja.
    2. terra eixuta Terra mancada d’humitat per massa temps de no ploure.