■ dubte

Etimologia: de dubtar 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
    1. Estat d’esperit del qui no sap cap a quina de diverses opinions o resolucions decantar-se.
    2. filosofia Incertesa entre el sí i el no, que porta a la suspensió del judici.
  2. Acció de dubtar. Això no admet dubte. El dubte de l’home sobre l’origen de l’Univers subsistirà sempre. En els moments crítics, tot són dubtes: què farem, què no farem...
    1. Punt sobre què una persona està incerta. Tinc un dubte: s’escriu amb b o amb v?
    2. Punt problemàtic, difícil d’aclarir. A aquest dubte, els teòlegs no saben què dir-hi.
  4. antigament Temor.
  5. dret canònic
    1. Concepte equivalent a l’error del codi civil.
    2. En dret processal canònic, definició feta pel jutge en presència de les parts, deduïda de les seves peticions i respostes i que conté la pregunta o preguntes que cal respondre en la sentència.
  6. no haver-hi dubte Ésser ben cert. T’arriscaries molt, no hi ha dubte.
  7. posar en dubte Dubtar d’una cosa. Sempre poses en dubte el que dic.
  8. sens dubte Amb certesa o molt probablement.
  9. sortir (o eixir) de dubte (o de dubtes, o d’un dubte, etc.) Adquirir, algú, certesa sobre allò de què dubtava. Pregunta-li-ho: així sortirem de dubtes d’una vegada!
  10. treure (algú) de dubte (o de dubtes, o d’un dubte, etc.) Fer-li adquirir certesa sobre allò de què dubtava.