■ dominar

Etimologia: del ll. domĭnare, íd., der. de dŏmĭnus ‘senyor’ 1a font: s. XIV, Llull
    verb
    1. intransitiu Tenir poder com a senyor, com a sobirà. Aquell rei dominà sobre tot el continent.
    2. transitiu El príncep que dominava el país.
    1. intransitiu Tenir poder o influència sobre persones o coses, tenir la supremacia, la preponderància. Catalunya dominava a la Mediterrània. Qui dominava dins el govern?
    2. intransitiu per extensió En aquell país dominava l’anarquia.
    3. transitiu La seva dona el domina. Aquesta empresa domina el mercat internacional. L’equip contrari dominà el nostre durant tot el partit. El domina la passió del joc.
  3. transitiu Tenir prou força o habilitat per a dirigir o superar (alguna cosa). Al capdavall aconseguí de dominar el cotxe. He sabut dominar la situació.
    1. transitiu Contenir, reprimir, sufocar. Dominar una revolta, un incendi.
    2. transitiu figuradament No és capaç de dominar els seus sentiments!
    3. pronominal figuradament No m’he pogut dominar: li he dit de tot!
  5. transitiu Posseir a fons una ciència, un art, una llengua. Domina el rus.
  6. intransitiu Ésser, una cosa, superior en força o en nombre, ésser la més aparent, la més freqüent o usual. El que domina en ella és l’enveja. Hi domina la religió musulmana. En aquesta pintura domina el vermell. Durant l’hivern hi dominen els vents del nord.
  7. transitiu Ultrapassar en alçària. El campanar domina tot el poble.
  8. transitiu
    1. Poder veure des d’un lloc elevat. D’allà estant hom domina tota la vall.
    2. per extensió L’artilleria, des de les muntanyes veïnes, dominava tots els pobles de la comarca.