■ dissolució

Partició sil·làbica: dis_so_lu_ci_ó
Etimologia: del ll. dissolutio, -ōnis, íd. 1a font: 1575, DPou.
    femení
    1. Acció de dissoldre o de dissoldre’s. La dissolució d’un matrimoni.
    2. solució 4 2.
    3. especialment química Procés pel qual una substància (el solut) es dispersa en una altra substància (el dissolvent) i dona un sistema homogeni anomenat solució.
  2. Relaxació en els costums. Viure en la dissolució.