■ solució

Partició sil·làbica: so_lu_ci_ó
Etimologia: del ll. solutio, -ōnis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
    1. Acció de resoldre un problema, una qüestió.
    2. Allò que resol un problema, una qüestió, etc.
    3. matemàtiques Cadascuna de les quantitats que satisfan les condicions d’un problema, especialment d’una equació.
    4. medicina Terminació d’una malaltia.
    1. Acció de deslligar, de desfer la cohesió, de separar;
    2. l’efecte.
    3. patologia i traumatologia Separació, divisió o dislocació de parts contínues, com és el cas, per exemple, de la fractura d’un os.
    4. solució de continuïtat Interrupció en la continuïtat d’una cosa.
  3. metal·lúrgia
    1. Fenomen que s’esdevé en un aliatge quan els metalls que hom afegeix al metall principal formen amb aquest una massa on són mesclats els diferents components, els quals no canvien de natura.
    2. solució sòlida Textura d’un aliatge quan els àtoms que el formen són de dimensions semblants, de manera que constitueixen un únic cristall.
    1. Acció de dissoldre una substància en un líquid.
    2. Líquid homogeni que resulta d’aquesta acció.
    3. química física Mescla en la qual els components són distribuïts homogèniament en tota l’extensió del sistema.
    4. solució regular termodinàmica Solució en què l’entropia de barreja té el valor esperat per a una solució ideal, però en la qual l’entalpia de barreja no és zero.