■ dissabte

Etimologia: del ll. die(s) sabbatī ‘dia del sàbat’, de l’hebreu sabbath ‘descans’ 1a font: s. XIV, Jaume I
    masculí
    1. [abreviatura ds.] Sisè dia de la setmana, o setè, en el còmput antic i cristià.
    2. judaisme Sàbat.
    3. Dissabte Sant (o de Glòria) litúrgia Dissabte de la Setmana Santa que acaba, a la nit, amb la Vetlla Pasqual.
    1. Conjunt de les operacions necessàries per a fer la neteja a fons d’una casa, que tradicionalment hom feia en dissabte. Quan acabarem el dissabte de les habitacions farem el de la cuina.
    2. fer dissabte Netejar a fons. Avui farem dissabte dels dalts i demà dels baixos.
    3. fer dissabte figuradament i col·loquialment confessar 2.
    1. dialectal per extensió Vigília, dissabte bord.
    2. dissabte bord Dia anterior a una festa que no és diumenge.