■ disposar

Etimologia: calc del ll. disponĕre, íd. 1a font: 1653, DTo.
    verb
    1. transitiu Posar (alguna cosa) d’una certa manera per a un fi determinat. Disposem les cadires de manera que tothom pugui veure còmodament l’escenari.
    2. transitiu Preparar (alguna cosa) per a una circumstància. Han disposat aquesta sala per al ball.
    3. pronominal Preparar-se a fer (alguna cosa), tenir la intenció de fer-la. Tots es disposen a complaure’l. En aquell moment em disposava a sortir.
  2. transitiu
    1. Regular, decidir. L’alcalde ha disposat un dia de festa.
    2. usat absolutament L’home proposa i Déu disposa.
  3. intransitiu
    1. Tenir, algú, la llibertat de fer el que vulgui d’alguna cosa. Pots disposar del cotxe sempre que vulguis.
    2. Tenir, algú, la llibertat d’utilitzar l’ajuda o els serveis d’algú altre. Si us puc ajudar en alguna cosa, disposeu de mi. Maneu i disposeu.
    3. dret Obrar lliurement en la disposició dels béns propis.
    4. dret Fer testament.
  4. intransitiu Tenir per a ésser usat. Disposàvem llavors d’un capital considerable.