■ desviar

Partició sil·làbica: des_vi_ar
Etimologia: de via1 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. transitiu Separar (algú o alguna cosa) del seu dret camí, de la seva direcció normal. L’obstacle va desviar la bala. Aquells fets el desviaren de la seva vocació.
  2. pronominal Va desviar-se del camí. Desviar-se dels bons principis. Desviar-se la columna vertebral.