■ desplegar

Etimologia: de plegar 1a font: s. XIV, Muntaner
    verb
    1. transitiu Fer cessar d’estar plegat.
    2. pronominal Cessar d’estar plegat.
    3. transitiu metal·lúrgia Fabricar una tela metàl·lica, estirant una planxa prèviament perforada.
    4. no desplegar els llavis No obrir-los, restar en silenci.
  2. per extensió
    1. transitiu Fer passar les tropes de l’ordre compacte a l’ordre estès i obert.
    2. pronominal La columna rebé ordre de desplegar-se.
  3. transitiu figuradament Posar plenament en acció o en evidència. Cal desplegar tota la nostra energia.