■ desaparèixer

Partició sil·làbica: des_a_pa_rèi_xer
Etimologia: de aparèixer
    verb [pr ind sing 1 desaparec o desapareixo] intransitiu
    1. Cessar d’aparèixer, d’ésser visible, escapar a la mirada sobtosament o gradualment. L’avió ha desaparegut entre els núvols.
    2. per extensió Cessar d’estar present, anar-se’n. Desaparegué de la reunió sense que ningú se n’adonés. En veure que el detindrien, desaparegué del país.
    3. per extensió Cessar d’ésser al seu lloc una cosa, perquè s’ha perdut o perquè n’ha estat sostreta. Els llibres han desaparegut de l’escriptori. Han desaparegut els diners de la caixa de cabals.
    4. figuradament Ésser eclipsat. La seva bellesa desapareix davant la teva.
  2. Cessar d’ésser, d’existir. El castell ha desaparegut gairebé del tot. Amb el temps tot desapareix.