Es mostren 5 resultats

des.

des.

abreviatura cronologia desembre.

des.

abreviatura cronologia desembre

■ des1

des

Contracció de la preposició de i l’article es.


Vegeu també:
des3
des2

■ des1

Contracció de la preposició de i l’article es Vegeu també des 3 des 2

■ des2

des

Etimologia: del ll. de ex ‘de dins estant de’ 1a font: orígens de la llengua
preposició Mot que, seguit de de, forma la locució prepositiva des de i, seguit de que, la locució conjuntiva des que, les quals expressen relacions circumstancials de temps i de lloc que denoten punt de partida, sovint en correlació amb fins, fins a, fins en o fins que. Des de dissabte de la setmana passada fins avui. Des de Barcelona fins a València. Des d’allí podràs veure-ho. Des que s’acabà la guerra.


Vegeu també:
des3
des1

■ des2

preposició Mot que, seguit de de, forma la locució prepositiva des de i, seguit de que , la locució conjuntiva des que , les quals expressen relacions circumstancials de temps i de lloc que denoten punt de partida, sovint en correlació amb fins, fins a, fins en o fins que Des de dissabte de la setmana passada fins avui Des de Barcelona fins a València Des d’allí podràs veure-ho Des que s’acabà la guerra Vegeu també des 3 des 1
Informació complementària
Traducció

des3

des

masculí invariable vulgarment Eufemisme per Déu, emprat en expressions blasfemes o de sorpresa, enuig, etc. Me cago en des! Voto a des!


Vegeu també:
des1
des2

des3

masculí invariable vulgarment Eufemisme per Déu , emprat en expressions blasfemes o de sorpresa, enuig, etc Me cago en des Voto a des Vegeu també des 1 des 2

■ des-

des-

Prefix, del llatí dis-, que denota inversió del mot primitiu (desfer), negació (desagrair), privació (desprestigiar) i que en alguns casos equival a ‘mal’ (desacollir).

■ des-

Prefix, del llatí dis- , que denota inversió del mot primitiu desfer , negació desagrair , privació desprestigiar i que en alguns casos equival a ‘mal’ desacollir
Traducció