■ des2

Etimologia: del ll. de ex ‘de dins estant de’ 1a font: orígens de la llengua
preposició Mot que, seguit de de, forma la locució prepositiva des de i, seguit de que, la locució conjuntiva des que, les quals expressen relacions circumstancials de temps i de lloc que denoten punt de partida, sovint en correlació amb fins, fins a, fins en o fins que. Des de dissabte de la setmana passada fins avui. Des de Barcelona fins a València. Des d’allí podràs veure-ho. Des que s’acabà la guerra.


Vegeu també:
des3
des1