■ derivar

Etimologia: del ll. derivare ‘desviar un curs d’aigua’, der. de rivus ‘rierol, riera’ 1a font: 1757, DTo.
    verb
    1. intransitiu geologia Sortir del seu llit l’aigua d’un corrent per a prendre una altra direcció.
    2. intransitiu figuradament Tenir l’origen. D’ací deriven totes les seves desgràcies. El català deriva del llatí.
    3. pronominal figuradament Tot es deriva de la mateixa causa.
  2. transitiu Fer sortir del seu llit l’aigua d’un corrent per donar-li una altra direcció. Derivar les aigües d’un riu per fer-les anar cap als camps.
  3. lingüística
    1. transitiu Construir (noves formes) a partir d’unes altres, anomenades primitives, que, per això, esdevenen poc o molt modificades.
    2. pronominal “Blader” es deriva de “blat”.
    3. intransitiu “Blancor” i “blanquejar” deriven de “blanc”.
  4. matemàtiques
    1. transitiu Deduir (una funció) d’una altra segons una llei fixa, especialment de la funció dita derivada.
    2. pronominal L’àrea es deriva del radi.
  5. intransitiu nàutica Anar a la deriva.
  6. química
    1. transitiu Obtenir (una substància) d’una altra per substitució real o teòrica.
    2. pronominal Els sulfats es deriven de l’àcid sulfúric per la substitució del seu hidrogen per un metall.