■ dedicar

Etimologia: del ll. dedicare, íd. 1a font: s. XIII
    verb
  1. transitiu
    1. història de les religions i cristianisme Destinar al culte sota l’advocació divina o d’un sant. Temple dedicat a Zeus. Capella dedicada a la Mare de Déu.
    2. per extensió Dedicar un monument a un personatge.
  2. transitiu
    1. Posar (una obra) sota el patronatge d’algú inscrivint-hi el seu nom.
    2. per extensió Oferir en homenatge. Dedicar un record a algú.
    1. transitiu Aplicar o emprar alguna cosa a un ús especial.
    2. pronominal Dedicar-se a l’estudi, a la família.