cos
Accessory
Pronúncia: kɔ́s
Etimologia: del ll. corpus, -ŏris, íd., a través de la forma ant. cors 1a font: c. 1200, Hom.
Etimologia: del ll. corpus, -ŏris, íd., a través de la forma ant. cors 1a font: c. 1200, Hom.
Body
-
[plural cossos]
masculí
-
- anatomia animal Agregat de totes les parts materials que constitueixen l’organisme humà.
- Persona. Separació de cossos i de béns.
- Cadàver. A les cinc ja era cos. Vetllar el cos. De cos present.
- buscar el cos (a algú) figuradament Provocar-lo.
- cos a (o per) cos Agafats o a una mínima distància. El comte combaté cos a cos amb el rei.
- el cos de Jesucrist catolicisme L’hòstia consagrada.
- en cos i ànima Enterament, sense reserves.
- ésser com un cos sense ànima Ésser més de l’altre món que d’aquest.
- fer (o anar) de cos Defecar.
- tenir un (o el) diable al cos Ésser algú molt inquiet, colèric, enjogassat.
- tenir un rei al cos No admetre, algú, traves, limitacions, a la seva voluntat.
-
- Tota la persona llevat del cap. El cap fou trobat en un vall, i el cos, deu passes lluny.
- per analogia Part d’una construcció des del basament fins a una cornisa o imposta.
-
- El tronc, per oposició al cap i als membres.
- Part d’un vestit que cobreix el tronc de cintura en amunt. Un gec amb el cos llis i les mànigues ratllades. Anar en cos de camisa.
-
- Part central o principal d’una cosa. El cos d’un edifici. El cos d’un document, d’un llibre, d’una carta.
- cos del delicte Persona o cosa en la qual o amb la qual ha estat comès un delicte.
- cos del delicte Fet principal que constitueix un delicte.
-
- Substància material.
- Porció limitada de matèria. Els cossos celestes. El xoc de dos cossos elàstics. La caiguda d’un cos en el buit.
- filosofia i religió Substància material que juntament amb l’ànima o l’esperit integra el compost humà.
- per extensió Gruix, consistència material, que presenta alguna cosa. Aquesta roba no té cos.
- geometria Figura que té llarg, ample i gruix.
- cos estrany medicina Objecte aliè a l’organisme que hi ha penetrat més o menys profundament.
- tenir cos (un vi) Tenir força.
-
- Tot col·lectiu, conjunt de persones que formen com un organisme, que exerceixen una mateixa funció, etc. Cos de policia. Cos de redactors. Cos mèdic. Cos diplomàtic.
- dret administratiu Conjunt de funcionaris públics adscrits a una branca de l’administració. Cos de bombers.
- cos de ball espectacles Conjunt dels ballarins d’un espectacle.
- cos de guàrdia organització militar Conjunt de soldats encarregats de la custòdia d’una posició o d’una dependència militar.
- cos de guàrdia organització militar Lloc cobert on s’allotgen els soldats de guàrdia.
- cos d’exèrcit organització militar Unitat militar superior a la divisió i inferior a l’exèrcit.
- esperit de cos Manera de pensar comuna als membres d’una corporació.
-
- Conjunt de coses que formen un sistema, una col·lecció general.
- cos legal dret Col·lecció sistematitzada de lleis.
- àlgebra Conjunt de dues operacions, que hom acostuma a designar + i × (suma i producte).
-
arts gràfiques
- Dimensió o alçada del tipus.
- En fotocomposició, distància compresa entre els límits superior i inferior de les lletres amb traços ascendents i descendents respectivament, més una part de blanc per tal d’evitar la superposició entre línies consecutives no interlineades.
- heràldica Part figurada de la divisa.
- indústria tèxtil Conjunt d’arcades, de posts, de bagues i de ploms d’una muntura jacquard disposada per a teixir.
- cos ciliar Engruiximent de la zona vascular de l’ull que uneix la coroide amb l’iris.
- cos groc fisiologia Cos luti.
- cos místic cristianisme En teologia, imatge que expressa la interrelació vital entre Crist i l’Església.
- cos mort construcció naval Obra morta, part del buc que sobresurt de l’aigua.
- cos mucífer botànica Corpuscle arrodonit o fusiforme que es dona en les crisofícies i les euglenofícies sota la cutícula cel·lular, ric en mucílag.
- cos negre física Cos ideal que absorbeix totes les radiacions que rep i les característiques de la radiació del qual només depenen de la seva temperatura i de la longitud d’ona d’aquella.
Vegeu també:
cos3
cos4
cos2