Es mostren 4 resultats

cos1

cos

Accessory
Pronúncia: kɔ́s
Etimologia: del ll. corpus, -ŏris, íd., a través de la forma ant. cors 1a font: c. 1200, Hom.
Body
    [plural cossos] masculí
    1. anatomia animal Agregat de totes les parts materials que constitueixen l’organisme humà.
    2. Persona. Separació de cossos i de béns.
    3. Cadàver. A les cinc ja era cos. Vetllar el cos. De cos present.
    4. buscar el cos (a algú) figuradament Provocar-lo.
    5. cos a (o per) cos Agafats o a una mínima distància. El comte combaté cos a cos amb el rei.
    6. el cos de Jesucrist catolicisme L’hòstia consagrada.
    7. en cos i ànima Enterament, sense reserves.
    8. ésser com un cos sense ànima Ésser més de l’altre món que d’aquest.
    9. fer (o anar) de cos Defecar.
    10. tenir un (o el) diable al cos Ésser algú molt inquiet, colèric, enjogassat.
    11. tenir un rei al cos No admetre, algú, traves, limitacions, a la seva voluntat.
    1. Tota la persona llevat del cap. El cap fou trobat en un vall, i el cos, deu passes lluny.
    2. per analogia Part d’una construcció des del basament fins a una cornisa o imposta.
    1. El tronc, per oposició al cap i als membres.
    2. Part d’un vestit que cobreix el tronc de cintura en amunt. Un gec amb el cos llis i les mànigues ratllades. Anar en cos de camisa.
    1. Part central o principal d’una cosa. El cos d’un edifici. El cos d’un document, d’un llibre, d’una carta.
    2. cos del delicte Persona o cosa en la qual o amb la qual ha estat comès un delicte.
    3. cos del delicte Fet principal que constitueix un delicte.
    1. Substància material.
    2. Porció limitada de matèria. Els cossos celestes. El xoc de dos cossos elàstics. La caiguda d’un cos en el buit.
    3. filosofia i religió Substància material que juntament amb l’ànima o l’esperit integra el compost humà.
    4. per extensió Gruix, consistència material, que presenta alguna cosa. Aquesta roba no té cos.
    5. geometria Figura que té llarg, ample i gruix.
    6. cos estrany medicina Objecte aliè a l’organisme que hi ha penetrat més o menys profundament.
    7. tenir cos (un vi) Tenir força.
    1. Tot col·lectiu, conjunt de persones que formen com un organisme, que exerceixen una mateixa funció, etc. Cos de policia. Cos de redactors. Cos mèdic. Cos diplomàtic.
    2. dret administratiu Conjunt de funcionaris públics adscrits a una branca de l’administració. Cos de bombers.
    3. cos de ball espectacles Conjunt dels ballarins d’un espectacle.
    4. cos de guàrdia organització militar Conjunt de soldats encarregats de la custòdia d’una posició o d’una dependència militar.
    5. cos de guàrdia organització militar Lloc cobert on s’allotgen els soldats de guàrdia.
    6. cos d’exèrcit organització militar Unitat militar superior a la divisió i inferior a l’exèrcit.
    7. esperit de cos Manera de pensar comuna als membres d’una corporació.
    1. Conjunt de coses que formen un sistema, una col·lecció general.
    2. cos legal dret Col·lecció sistematitzada de lleis.
  1. àlgebra Conjunt de dues operacions, que hom acostuma a designar + i × (suma i producte).
  2. arts gràfiques
    1. Dimensió o alçada del tipus.
    2. En fotocomposició, distància compresa entre els límits superior i inferior de les lletres amb traços ascendents i descendents respectivament, més una part de blanc per tal d’evitar la superposició entre línies consecutives no interlineades.
  3. heràldica Part figurada de la divisa.
  4. indústria tèxtil Conjunt d’arcades, de posts, de bagues i de ploms d’una muntura jacquard disposada per a teixir.
  5. cos ciliar Engruiximent de la zona vascular de l’ull que uneix la coroide amb l’iris.
  6. cos groc fisiologia Cos luti.
  7. cos místic cristianisme En teologia, imatge que expressa la interrelació vital entre Crist i l’Església.
  8. cos mort construcció naval Obra morta, part del buc que sobresurt de l’aigua.
  9. cos mucífer botànica Corpuscle arrodonit o fusiforme que es dona en les crisofícies i les euglenofícies sota la cutícula cel·lular, ric en mucílag.
  10. cos negre física Cos ideal que absorbeix totes les radiacions que rep i les característiques de la radiació del qual només depenen de la seva temperatura i de la longitud d’ona d’aquella.


  11. Vegeu també:
    cos3
    cos4
    cos2

cos1

cos2

cos

Accessory
Pronúncia: kɔ́s
Body
masculí Forat d’una agulla a l’extrem oposat a la punta, per on passa el fil de cosir.


Vegeu també:
cos3
cos4
cos1

cos2

Traducció

cos3

cos

Accessory
[Abans de l’Ortografia de l’IEC del 2017 s’escrivia cós]

Pronúncia: kós
Etimologia: reducció per assimilació de l’ant. cors (v. cors1)
Body
    [plural cossos] masculí
    1. antigament curs 1.
    2. Trajecte a recórrer; camí. D’aquí a allà hi ha un bon cos.
    1. folklore Cursa o correguda a peu o a cavall feta en certes festes per a diversió dels espectadors. Cos de sacs. Cos de bous.
    2. Carrer o plaça on hom efectua habitualment corregudes o cossos. Cos del bou.
  1. cors1.
  2. Solar apte a edificar-hi o ja edificat dins un nucli de població. Una casa d’un cos i mig.
  3. impròpiament indústria tèxtil cos1 11.


  4. Vegeu també:
    cos4
    cos2
    cos1

cos3

cos4

cos

Accessory
Pronúncia: kɔ́s
Body
símbol matemàtiques cosinus.


Vegeu també:
cos3
cos2
cos1

cos4