■ corrompre

Etimologia: del ll. corrumpĕre, íd. 1a font: 1298
    verb
    1. transitiu Alterar (una substància) fent-la tornar putrescent, insana. La calor corromp la carn.
    2. transitiu figuradament Els copistes corromperen el text.
    3. pronominal L’aigua estancada es corromp.
    1. transitiu Impurificar l’ambient. Els miasmes corrompen l’aire.
    2. pronominal Corrompre’s l’atmosfera.
  3. figuradament
    1. transitiu Desviar (algú o alguna cosa) de la rectitud, del deure; viciar, pervertir. Certes doctrines corrompen els costums.
    2. pronominal Corrompre’s els costums.
    3. transitiu especialment Induir (un jutge o una altra autoritat) a obrar il·legalment. Corrompre un jutge amb diners.
  4. transitiu Induir (algú) a tenir relacions sexuals considerades il·lícites. L’acusaren de corrompre una adolescent. Corrompre la dona d’altri.