■ correspondre

Etimologia: del b. ll. correspondĕre, íd. 1a font: 1696, DLac.
    verb
    1. intransitiu Estar, dues coses, en relació de conformitat, de congruïtat, mútua. El fi obtingut no correspon als mitjans emprats.
    2. pronominal Les notícies que jo tinc no es corresponen amb les seves.
    1. intransitiu Ocupar en dues sèries de coses llocs anàlegs, fer-hi papers anàlegs, etc. L’ala dreta de l’edifici no correspon exactament a l’esquerra.
    2. pronominal Les dues ales de l’edifici no es corresponen exactament.
    1. intransitiu Estar en relació de simetria. El terme B de la segona progressió correspon al terme A de la primera.
    2. pronominal El terme B de la segona progressió i el terme A de la primera es corresponen.
  4. intransitiu Pertocar a algú alguna cosa pel seu rang, per mèrit, etc. A tu et correspon el primer lloc.
    1. intransitiu Tenir algú un cert sentiment envers una altra persona, recíproc al que aquesta li té. Ell no correspon a l’afecte que li tens.
    2. pronominal Tenir-se dues persones recíprocament afecte, estimació, etc. Aquests dos cònjuges no es corresponen gaire: tots dos tenen aventures amb altres persones.
    1. intransitiu Tenir comunicació. La sala correspon amb el despatx per una porta.
    2. pronominal Comunicar-se. Dues peces que es corresponen per un corredor.
    1. intransitiu Estar en relació epistolar, d’afers.
    2. pronominal Comunicar-se per escrit. Es corresponien sovint.