■ control

Etimologia: del fr. contrôle ‘verificació’, de l’ant. contre-rôle ‘registre doble per a verificació recíproca’, der. de rôle ‘registre’, del ll. vg. td. rotŭlus ‘rotllana’ 1a font: 1917, DOrt.
    masculí
    1. Acció de controlar o de controlar-se. Dur, portar, el control d’una cosa. Posar sota control (o sota el control) d’algú. Control de naixements. Control de qualitat. Aviat perds el control.
    2. automàtica, automació i informàtica Conjunt d’operacions orientades a supervisar l’estat d’un sistema (vehicle, màquina, procés industrial, etc.) per a reduir-ne o anul·lar-ne la desviació. Control digital. Control numèric.
    3. passar sota el control (d’algú) Sotmetre-s’hi.
    1. Oficina on hom fa la verificació o el control d’alguna cosa.
    2. ciències militars Post de l’exèrcit, de la policia, etc., per a una operació de control.
    3. telecomunicacions En ràdio i televisió, lloc on es reben els sons i les imatges procedents del locutori o l’estudi, es barregen els diversos senyals i es vigila la qualitat del programa que s’emet o s’enregistra.
    1. Dispositiu per al control d’una activitat, d’una funció, etc. Control automàtic.
    2. control remot automàtica, automació i telecomunicacions Telecontrol.
  4. control de canvi economia Mètode, adoptat regularment en el camp monetari, per a influir en la balança de pagaments, consistent a limitar la convertibilitat de la moneda nacional per divises.
  5. control social sociologia Regulació de la conducta dels membres d’un grup social mitjançant l’establiment d’uns valors ideològics i d’unes normes de comportament.