■ contrastar

Etimologia: del ll. contrastare ‘oposar-se, resistir’ 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. transitiu Disputar, cercar d’impedir. L’enemic ens contrastava el pas.
  2. intransitiu Estar en contrast, mostrar una diferència o una oposició notables. Les seves paraules d’avui contrasten amb les d’ahir. Dos colors que contrasten.
  3. transitiu
    1. Comparar (una hipòtesi o una teoria científica) amb l’experiència a fi d’escatir-ne el grau de confirmació.
    2. metrologia Comprovar l’exactitud dels pesos i les mesures per comparació amb la unitat legal.
    3. numismàtica Comprovar el pes i la llei de les monedes o d’altres objectes valuosos per comparació amb la unitat legal.