■ comptar

Compareu: contar
Etimologia: del ll. compŭtāre ‘calcular, comptar’
    verb
  1. transitiu Determinar el nombre (d’objectes d’un conjunt) anant-los designant, d’un en un o per grups, amb els nombres de la sèrie natural ascendent. Comptar per parells, per dotzenes, per centenars.
  2. intransitiu
    1. Dir els nombres enters segons llur ordre en la sèrie natural ascendent. Comptar fins a cent. Comptar de zero a trenta.
    2. Comptem a l’inrevés: deu, nou, vuit, set...
  3. transitiu
    1. Mesurar (el temps). Comptar els minuts que falten per a plegar.
    2. Tenir (un cert temps). Jo compto trenta anys d’edat. Aquell casal compta vuit segles d’existència.
    3. a comptar de Prenent com a base (una hora, un dia, un mes, etc., concret). La llei vigirà a comptar del dia u de juny.
    4. comptar les hores (o els dies) Trobar el temps llarg.
    5. tenir els dies comptats Restar a algú un nombre limitat de dies a viure.
    6. tenir... anys ben comptats Haver complert amb escreix aquests anys. Té trenta-cinc anys ben comptats.
  4. intransitiu
    1. Calcular. Sap llegir, escriure i comptar.
    2. figuradament Fer-se càrrec, adonar-se, afigurar-se (emprat només en la forma pots [o pot, o podeu, o poden] comptar). Ja pots comptar la cara que degué fer!
    3. a passes comptades D’una manera lenta i mesurada.
    4. compti! (o compta!) figuradament Exclamacions que indiquen sorpresa, admiració.
    5. donar sense comptar Ésser esplèndid.
    6. poder-se comptar amb els dits Ésser molt pocs, haver-hi un nombre molt reduït (de persones o de coses).
    7. saber comptar Mirar pels interessos propis.
  5. usat absolutament Passar, arreglar, comptes. Havent tancat, comptarem.
  6. transitiu
    1. Incloure, comprendre, dins un compte. Compta-hi també el que et vaig quedar a deure.
    2. comptat i debatut Considerat tot.
  7. transitiu
    1. Avaluar (quelcom) a un cert preu. Compta-m’ho tan barat com puguis.
    2. figuradament No compto per res la seva opinió.
  8. transitiu Imputar. Compteu-li aquest fracàs.
  9. intransitiu
    1. Tenir per segur. Compta que això és ben cert.
    2. irònicament Ets molt bonica! Ja pots comptar!
    3. Confiar, esperar, en algú o en alguna cosa. Compto amb el teu ajut. Compteu amb mi per a les vacances.
  10. intransitiu Ésser comptat. Tots els vots compten.
  11. intransitiu Tenir valor, importar. Això no compta.