Es mostren 2 resultats

■ combregar1

combregar

Etimologia: del ll. communĭcare ‘compartir’, der. de commūnis ‘comú’ 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. transitiu litúrgia
    1. Administrar el sagrament de l’Eucaristia (a algú).
    2. especialment Administrar el viàtic; viaticar. Demà el combregaran.
    3. combregar (o fer combregar) amb rodes de molí figuradament Creure, o fer creure a algú, coses inversemblants.
  2. intransitiu litúrgia Rebre el sagrament de l’Eucaristia.
  3. intransitiu figuradament Coincidir en idees, en sentiments, etc., amb una altra persona, ésser participant d’aquestes idees, etc. No hi puc combregar, amb aquesta manera de veure les coses.


    4. Vegeu també:
    combregar2

■ combregar1

verb transitiu litúrgia Administrar el sagrament de l’Eucaristia a algú especialment Administrar el viàtic viaticar Demà el combregaran combregar o fer combregar amb rodes de molí figuradament Creure, o fer creure a algú, coses inversemblants intransitiu litúrgia Rebre el sagrament de l’Eucaristia intransitiu figuradament Coincidir en idees, en sentiments, etc, amb una altra persona, ésser participant d’aquestes idees, etc No hi puc combregar, amb aquesta manera de veure les coses Vegeu també combregar 2
Informació complementària
Traducció

■ combregar2

combregar

Etimologia: v. combregar1
    masculí litúrgia
  1. Viàtic.
  2. Comitiva que porta el viàtic a un malalt. S’agenollen perquè passa el combregar.


    3. Vegeu també:
    combregar1

■ combregar2

masculí litúrgia Viàtic Comitiva que porta el viàtic a un malalt S’agenollen perquè passa el combregar Vegeu també combregar 1
Informació complementària
Traducció