combregar1

Accessory
Etimologia: del ll. communĭcare ‘compartir’, der. de commūnis ‘comú’ 1a font: s. XIV, Llull
Body
    verb
  1. transitiu litúrgia
    1. Administrar el sagrament de l’Eucaristia (a algú).
    2. especialment Administrar el viàtic; viaticar. Demà el combregaran.
    3. combregar (o fer combregar) amb rodes de molí figuradament Creure, o fer creure a algú, coses inversemblants.
  2. intransitiu litúrgia Rebre el sagrament de l’Eucaristia.
  3. intransitiu figuradament Coincidir en idees, en sentiments, etc., amb una altra persona, ésser participant d’aquestes idees, etc. No hi puc combregar, amb aquesta manera de veure les coses.


  4. Vegeu també:
    combregar2