Es mostren 4 resultats

■ castel·là
| castel·lana

■ castel·là
| castel·lana

adjectiu Relatiu o pertanyent als castellans masculí i femení història Individu d’un poble preromà del nord de Catalunya
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ castellà1
| castellana


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">castellà</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Homòfon: castellar
Etimologia: de castell 1a font: s. XIV, Llull
    història
    1. masculí i femení A l’edat mitjana, persona que tenia el govern, la defensa i la jurisdicció d’un castell en domini útil i possessió immediata, en nom del seu senyor o del sobirà, amb obligació de defensar-lo.
    2. femení Muller d’un castellà.
  2. masculí Càrrec judicial de l’orde de Malta que tenia inherent la presidència del Consell de Justícia de Malta i el govern de la població no militar de l’illa.



    3. Vegeu també:
    castellà3
    castellà2

■ castellà1
| castellana

història masculí i femení A l’edat mitjana, persona que tenia el govern, la defensa i la jurisdicció d’un castell en domini útil i possessió immediata, en nom del seu senyor o del sobirà, amb obligació de defensar-lo femení Muller d’un castellà masculí Càrrec judicial de l’orde de Malta que tenia inherent la presidència del Consell de Justícia de Malta i el govern de la població no militar de l’illa Vegeu també castellà 3 castellà 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ castellà2
| castellana

■ castellà2
| castellana

adjectiu i masculí i femení De Castella o del castellà llengua masculí lingüística Llengua romànica de l’agrupament iberoromànic, parlada a la major part de l’estat espanyol i de les antigues colònies castellanes Vegeu també castellà 3 castellà 1
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

castellà3
| castellana

castellà3
| castellana

adjectiu i masculí i femení Des Castell Menorca o de Castell de Castells Marina Alta Vegeu també castellà 1 castellà 2