■ castellà1
| | castellana

Homòfon: castellar
Etimologia: de castell 1a font: s. XIV, Llull
    història
    1. masculí i femení A l’edat mitjana, persona que tenia el govern, la defensa i la jurisdicció d’un castell en domini útil i possessió immediata, en nom del seu senyor o del sobirà, amb obligació de defensar-lo.
    2. femení Muller d’un castellà.
  2. masculí Càrrec judicial de l’orde de Malta que tenia inherent la presidència del Consell de Justícia de Malta i el govern de la població no militar de l’illa.



    3. Vegeu també:
    castellà3
    castellà2