Es mostren 2 resultats

■ buf1

buf

Etimologia: de bufar 1a font: s. XIV, Eiximenis
    masculí
    1. Vent que hom produeix bufant.
    2. música Aire expel·lit pels pulmons en fer sonar un instrument de vent.
  2. fisiologia animal i patologia Soroll suau percebut mitjançant l’auscultació de l’aparell circulatori o respiratori, semblant al so produït bufant amb els llavis mig closos. Buf bronquial. Buf pleural. Buf cardiovascular.


    3. Vegeu també:
    buf2

■ buf1

masculí Vent que hom produeix bufant música Aire expellit pels pulmons en fer sonar un instrument de vent fisiologia animal i patologia Soroll suau percebut mitjançant l’auscultació de l’aparell circulatori o respiratori, semblant al so produït bufant amb els llavis mig closos Buf bronquial Buf pleural Buf cardiovascular Vegeu també buf 2
Traducció

■ buf2 | bufa

buf

Etimologia: de l’it. buffo ‘còmic’
    música
  1. masculí i femení Persona que interpreta repertori de caràcter buf o humorístic.
  2. adjectiu Dit especialment del gènere operístic de caràcter lleuger o humorístic.


    3. Vegeu també:
    buf1

■ buf2 | bufa

música masculí i femení Persona que interpreta repertori de caràcter buf o humorístic adjectiu Dit especialment del gènere operístic de caràcter lleuger o humorístic Vegeu també buf 1
Traducció