buf1

Accessory
Etimologia: de bufar 1a font: s. XIV, Eiximenis
Body
    masculí
    1. Vent que hom produeix bufant.
    2. música Aire expel·lit pels pulmons en fer sonar un instrument de vent.
  1. fisiologia animal i patologia Soroll suau percebut mitjançant l’auscultació de l’aparell circulatori o respiratori, semblant al so produït bufant amb els llavis mig closos. Buf bronquial. Buf pleural. Buf cardiovascular.


  2. Vegeu també:
    buf2