■ aturar

Etimologia: del ll. vg. *attūrare, probable alteració del clàssic obtūrare ‘tapar; tancar’, d’on ‘barrar el pas; detenir’ 1a font: s. XII, Hom.
    verb
  1. transitiu
    1. Impedir de continuar un moviment, una acció (a algú o a alguna cosa). Aturar un cotxe.
    2. usat absolutament Ja som davant el portal: atura.
  2. pronominal Cessar de moure’s, de prosseguir una acció. Aturar-se a pensar.
  3. intransitiu Detenir-se en un indret, restar-hi, romandre-hi. Aturarem a Blanes.