■ atribuir

Partició sil·làbica: a_tri_bu_ir
Etimologia: del ll. attribuĕre, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    verb
    1. transitiu Considerar algú o alguna cosa com la causa (d’alguna cosa). Van atribuir el retard a la pluja.
    2. transitiu Considerar (alguna cosa) com a pertanyent a algú o a alguna cosa, com a pròpia d’algú o d’alguna cosa. M’atribueixen unes accions que no he fet mai.
    3. pronominal D’aquest fet, ell tot sol ha d’atribuir-se’n la glòria.
  2. transitiu Donar a algú (alguna cosa) en una repartició. Una quarta part del pressupost fou atribuïda al nou departament.