Es mostren 2 resultats

■ aroma1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">aroma</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: del ll. aroma, i aquest, del gr. árōma, arṓmatos, íd. 1a font: 1803, DEst.
    femení
  1. Olor agradable de certes substàncies (plantes, fruits, etc.) de les quals emana espontàniament o bé per cocció o per cremació.
  2. alimentació, indústries alimentàries i química industrial Conjunt de composts químics volàtils característics d’una substància que té la propietat de produir l’olor que li és pròpia.



    3. Vegeu també:
    aroma2

■ aroma1

femení Olor agradable de certes substàncies plantes, fruits, etc de les quals emana espontàniament o bé per cocció o per cremació alimentació, indústries alimentàries i química industrial Conjunt de composts químics volàtils característics d’una substància que té la propietat de produir l’olor que li és pròpia Vegeu també aroma 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ aroma2

■ aroma2

femení botànica Flor i inflorescència de l’aromer Borleta que imita la inflorescència de l’aromer Vegeu també aroma 1
Traducció