■ aroma1

Etimologia: del ll. aroma, i aquest, del gr. árōma, arṓmatos, íd. 1a font: 1803, DEst.
    femení
  1. Olor agradable de certes substàncies (plantes, fruits, etc.) de les quals emana espontàniament o bé per cocció o per cremació.
  2. alimentació, indústries alimentàries i química industrial Conjunt de composts químics volàtils característics d’una substància que té la propietat de produir l’olor que li és pròpia.



    3. Vegeu també:
    aroma2