■ alinear

Partició sil·làbica: a_li_ne_ar
Etimologia: de l’ant. linear ‘marcar línies’, der. del ll. līnĕa ‘línia’ 1a font: 1868, DLCo.
    verb
    1. transitiu Situar (diferents persones o diferents coses) en una línia determinada. Alinear les tropes.
    2. pronominal Alinear-se en un lloc preeminent.
  2. transitiu
    1. construcció Situar els punts que determinen una alineació.
    2. esports Designar els jugadors que han de formar una alineació.
    3. tecnologia Disposar dues o més peces o parts de peça de manera que restin coaxials.
  3. pronominal ciències polítiques En política internacional, arrenglerar-se al costat d’un gran bloc.