Es mostren 2 resultats

■ alfabet1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">alfabet</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: del ll. alphabetum, pres del gr. alphábētos, format amb el nom de les dues primeres lletres gregues álpha i bē͂ta 1a font: s. XIII, Llull
    masculí
    1. Conjunt de les lletres emprades en l’escriptura d’un llenguatge.
    2. Llista d’aquestes lletres disposades en un ordre convencional. Ordenar segons l’alfabet.
    1. Conjunt de signes visuals, acústics o tàctils, emprats en un sistema de comunicació cadascun dels quals correspon a una lletra de l’alfabet. Alfabet braille.
    2. alfabet morse telecomunicacions Codi telegràfic que assigna a cada lletra de l’alfabet i a cada xifra un senyal format per una successió d’impulsos de dues durades diferents: curta, anomenats punts, i llarga, anomenats ratlles.
    3. alfabet telegràfic telecomunicacions Conjunt de signes cadascun dels quals correspon a una lletra o a un número.
  3. música Notació alfabètica.
  4. alfabet fonètic fonètica, fonologia Sistematització gràfica convencional a través de la qual es transcriuen els trets fonètics de les locucions fòniques.



    5. Vegeu també:
    alfabet2

■ alfabet1

masculí Conjunt de les lletres emprades en l’escriptura d’un llenguatge Llista d’aquestes lletres disposades en un ordre convencional Ordenar segons l’alfabet Conjunt de signes visuals, acústics o tàctils, emprats en un sistema de comunicació cadascun dels quals correspon a una lletra de l’alfabet Alfabet braille alfabet morse telecomunicacions Codi telegràfic que assigna a cada lletra de l’alfabet i a cada xifra un senyal format per una successió d’impulsos de dues durades diferents curta, anomenats punts , i llarga, anomenats…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ alfabet2
| alfabeta

■ alfabet2
| alfabeta

adjectiu i masculí i femení ensenyament Dit de la persona que sap de llegir i d’escriure Vegeu també alfabet 1
Traducció