alfabet1

Accessory
Etimologia: del ll. alphabetum, pres del gr. alphábētos, format amb el nom de les dues primeres lletres gregues álpha i bē͂ta 1a font: s. XIII, Llull
Body
    masculí
    1. Conjunt de les lletres emprades en l’escriptura d’un llenguatge.
    2. Llista d’aquestes lletres disposades en un ordre convencional. Ordenar segons l’alfabet.
    1. Conjunt de signes visuals, acústics o tàctils, emprats en un sistema de comunicació cadascun dels quals correspon a una lletra de l’alfabet. Alfabet braille.
    2. alfabet morse telecomunicacions Codi telegràfic que assigna a cada lletra de l’alfabet i a cada xifra un senyal format per una successió d’impulsos de dues durades diferents: curta, anomenats punts, i llarga, anomenats ratlles.
    3. alfabet telegràfic telecomunicacions Conjunt de signes cadascun dels quals correspon a una lletra o a un número.
  1. música Notació alfabètica.
  2. alfabet fonètic fonètica, fonologia Sistematització gràfica convencional a través de la qual es transcriuen els trets fonètics de les locucions fòniques.



  3. Vegeu també:
    alfabet2