■ acord

Etimologia: de acordar 1a font: c. 1270
    masculí
  1. Unió entre dues persones o més que resulta d’una manera comuna de sentir, de pensar, d’obrar. Viure, una família, en bon acord.
  2. Pacte pel qual cessen desavinences, dissentiments, discrepàncies. Els rivals arribaren a un acord.
    1. Resolució presa per una assemblea deliberant, una junta, un tribunal o qualsevol altre òrgan col·legiat.
    2. acord marc Acord normatiu al qual s’han de cenyir altres acords de caràcter més concret.
  4. Unió harmònica, justa correspondència, entre dues coses o més.
  5. dret Decisió mútuament acceptada entre parts interessades.
  6. gramàtica Concordança.
  7. música
    1. Conjunt de dos o més sons simultanis que es regeix per les lleis de l’harmonia. Acord perfecte.
    2. per extensió Producció simultània de diversos sons en els instruments de tecla i de corda.
  8. d’acord locució adverbial Amb aquella unió que resulta d’una manera comuna de sentir, de pensar o d’obrar. Anar, actuar, d’acord.
  9. d’acord! Locució amb què és expressada la conformitat, el consentiment.
  10. d’acord amb locució prepositiva De conformitat amb, segons.
  11. estar d’acord (diferents persones) Haver-hi acord entre elles, entendre’s, consentir, reconèixer (amb altres).
  12. posar d’acord Fer que hi hagi acord (entre diferents persones).
  13. prendre l’acord de Una assemblea, una junta, etc., i àdhuc una sola persona, resoldre de fer una cosa.
  14. restar d’acord Convenir.