■ abric

Etimologia: de abrigar 1a font: c. 1500
    masculí
  1. Cosa que abriga.
    1. Peça de vestir que es posa sobre les altres i serveix per a protegir-se del fred, com una capa, un capot, un sobretot, un mantell, etc.
    2. especialment Peça de vestir que té mànigues, més o menys cenyida o ampla, que arriba fins a sobre o a sota els genolls o fins als peus, generalment cordada al davant.
    3. abric de tres quarts Abric que arriba aproximadament a mitja cuixa.
    1. Indret on hom està a cobert contra les injúries del temps.
    2. Indret de la costa on les naus poden posar-se a recer del vent, de la mar o dels corrents.
    3. figuradament Allò que resguarda contra un perill.
  4. agricultura
    1. Instal·lació no calefactada que té com a objecte de reduir la pèrdua de calor.
    2. Hivernacle.
  5. arqueologia Balma, per oposició a cova.
  6. tàctica Obra de fortificació que serveix per a protegir el personal militar i el material contra els efectes de la intempèrie i de l’acció de l’enemic.
  7. zootècnia Lloc resguardat contra alguns elements climàtics que serveix per a la protecció del bestiar que es troba a la pastura.
  8. a l’abric locució adverbial A cobert.
  9. a l’abric de locució prepositiva A cobert de, a l’empara de.