abric

  1. Peça de vestir per a abrigar del fred.
    abrigall
    matafred o guardafred, noms genèrics d'abric.
    pellissa, peça de vestir feta o folrada de pells.
    sobretot
    paltó
    pardessú
    carric, sobretot ample amb esclavines esglaonades, que es portava antany.
    redingot, espècie de capot amb mànigues ajustades.
    rus, sobretot llarg i gruixut.
    talma, mena d'esclavina llarga.
    dòlman, mena d'abric llarg amb mànigues d'origen turc.
    gavany, capot amb mànigues.
    macfarlan, abric proveït d'una ampla valona, sense mànigues, però amb obertures per a passar-hi els braços.
    samarra o samarró, gec llarg de pell, que usen els pastors de muntanya.
    gavardina, peça d'abric lleugera, de mig temps.
    impermeable, mena d'abric de roba impermeable a l'aigua.
    capot, abric més estret que la capa i amb mànigues i caputxa; l'usaven esp. pastors i gent del camp.
    gambeto, capot curt.
    capotell, capot curt fins a la cintura.
    capa (→)
    trenca, abric fins a mitja cuixa i generalment amb caputxa.
    anorac, peça d'abric, curta com una jaqueta i que sol dur caputxa.
    parca, abric de teixit impermeable, sovint embuatat i amb una caputxa adornada de pell tot al voltant.
    tabard, abric curt i creuat.
    tapaboques, espècie de bufanda molt gran, que s'usa com a abric del coll i de la part superior del pit i de la inferior de la cara. → bufanda.
    guardaespatlles o cobriespatlles, mocador gran d'abric d'ús femení.
    mocador d'espatlles o espatller o mantó, íd.
    mantellet o manteleta, esclavina que usen les dones com a abric.
    renard, pell de guineu adobada que serveix d'abric femení per al coll.
    boà, abrigall de pell, plomes, etc., que les dones porten enroscat al coll.
    maniguet, per a tenir les mans calentes.
    barnús, peça d'abric, llarga, amb mànigues, esp. la que hom es posa sobre el vestit de bany.
    edredó, abric de llit.
  2. Lloc on hom es pot posar a cobert de les inclemències del temps o contra un perill qualsevol.
    aixopluc o sopluig, pròpiament lloc on posar-se a cobert de la pluja; per ext., abric, refugi.
    recobre
    empara
    refugi. Un refugi de muntanya.
    recer (≠ recés).
    redós
    asil, lloc de refugi, esp. per als delinqüents.
    port (fig.)
    Compareu: catau, amagatall
    → protecció.
  3. A l'abric de: A redós de. A redossa de. A recer de. A cobert de. A l'empara de. Sota sostre. Dormir sota sostre.

© Manuel Franquesa