Es mostren 27 resultats

-à1

-à

química orgànica Sufix, de l’al. -an, usat en la formació dels noms dels hidrocarburs saturats. Ex.: età, metà.


Vegeu també:
-à2

-à1

química orgànica Sufix, de l’al -an , usat en la formació dels noms dels hidrocarburs saturats Ex età, metà Vegeu també -à 2

-à2 | -ana

-à

  1. Sufix, del llatí -anus, -a, que indica la persona que fa l’acció. Ex.: guardià, escolà, cirurgià.
  2. Sufix, del llatí -anus, -a, que significa:
    1. ‘relatiu o pertanyent a’. Ex.: mitjà, tardà, llunyà.
    2. ‘habitant o natural de’. Ex.: valencià, italià, uruguaià.


    3. Vegeu també:
    -à1

-à2 | -ana

Sufix, del llatí -anus, -a , que indica la persona que fa l’acció Ex guardià, escolà, cirurgià Sufix, del llatí -anus, -a , que significa ‘relatiu o pertanyent a’ Ex mitjà, tardà, llunyà ‘habitant o natural de’ Ex valencià, italià, uruguaià Vegeu també -à 1

Å

Å

símbol metrologia àngstrom.

Å

símbol metrologia àngstrom

A

A

    símbol
  1. òptica absorbància.
  2. metrologia ampere.
  3. electricitat i electroquímica ànode.
  4. música la3.

A

símbol òptica absorbància metrologia ampere electricitat i electroquímica ànode música la 3

■ a1

a

Homòfon: ah
    [plural as] femení
  1. escriptura Nom de la primera lletra de l’alfabet català, a A.
  2. no saber ni la a No saber ni els rudiments d’una cosa.


    3. Vegeu també:
    a3
    a2

■ a1

plural as femení escriptura Nom de la primera lletra de l’alfabet català, a A no saber ni la a No saber ni els rudiments d’una cosa Vegeu també a 3 a 2
Traducció

■ a2

a

Etimologia: del ll. ad ‘a, cap a, per a’ 1a font: orígens de la llengua
    preposició
  1. Expressa relacions circumstancials de lloc que denoten:
    1. L’indret on és o s’esdevé alguna cosa. Tenir botiga a la ciutat. Viure a València.
    2. La direcció devers un punt (sovint en correlació amb la preposició de). Anar a veure una pel·lícula. Els vols diaris a París. Anar de Barcelona a Perpinyà.
    3. El terme final d’un moviment, propi o figurat. Arribar al riu. Aquest negoci va al desastre.
    4. En correlació amb de, el terme final d’una distància. De banda a banda del carrer.
  2. Expressa relacions circumstancials de temps que denoten:
    1. El moment o el temps en què és o s’esdevé alguna cosa. Som a la matinada. Dinem a les dues. Vindré a l’hivern.
    2. El terme final d’un lapse (sovint en correlació amb la preposició de). Arribar a final de mes. Treballar de sol a sol.
  3. Expressa relacions distributives per a introduir la quantitat assignada a la unitat. Anar a cent per hora. Vendre un llibre a dotze euros.
  4. Depenent de determinats verbs que regeixen complement preposicional, expressa una relació de transmissió o de direcció afectiva. Accedir a una petició. Contribuir a la capta. Sobreviure a les dificultats.
  5. Introdueix normalment el complement indirecte. Comunicar la notícia al públic. Telefonar els resultats a algú.
  6. Introdueix el complement directe representat per un pronom personal fort, i excepcionalment els complements directes dels verbs quan l’ordre dels mots no és suficient per a evitar l’amfibologia. Mirar-lo a ell. Interrogar-se l’un a l’altre.
  7. Introdueix els infinitius que depenen:
    1. De verbs que regeixen a o en davant un substantiu. Incitar a lluitar. Tardaven a fer-ho. Han vacil·lat a tornar tan aviat.
    2. De verbs que expressen una percepció dels sentits. Ho sentireu a dir. T’he vist a venir.
  8. Depenent de determinats adjectius, expressa una relació d’atribució o de direcció afectiva. Útil a la humanitat. Amatent a obeir.
  9. Expressa la relació entre determinats adverbis de manera i llurs complements preposicionals. Guanyen proporcionalment al treball de cadascú.
  10. Depenent d’un substantiu o del pronom res, indica que l’acció del verb en infinitiu està pendent d’ésser realitzada o complida (equival a per). Tinc moltes coses a dir-vos. No hi ha res a dir. Temps a venir. Qüestions a tractar.
  11. Expressa la relació circumstancial en locucions adverbials:
    1. De lloc. A muntanya. A pagès. A taula.
    2. De temps. A trenc d’alba. A deshora.
    3. De manera. A tomballons. A contracor. A peu. A l’engròs.
  12. En concurrència amb l’article definit i la preposició de, serveix per a formar locucions prepositives. Al damunt de. Al darrere de.


    13. Vegeu també:
    a1
    a3

■ a2

preposició Expressa relacions circumstancials de lloc que denoten L’indret on és o s’esdevé alguna cosa Tenir botiga a la ciutat Viure a València La direcció devers un punt sovint en correlació amb la preposició de Anar a veure una pellícula Els vols diaris a París Anar de Barcelona a Perpinyà El terme final d’un moviment, propi o figurat Arribar al riu Aquest negoci va al desastre En correlació amb de , el terme final d’una distància De banda a banda del carrer Expressa relacions circumstancials de temps que…
Informació complementària
Traducció

a3

a

    símbol
  1. cronologia any 2 1.
  2. electricitat i electroquímica ànode.
  3. metrologia
    1. àrea 8.
    2. atto-.


    4. Vegeu també:
    a1
    a2

a3

símbol cronologia any 2 1 electricitat i electroquímica ànode metrologia àrea 8 atto- Vegeu també a 1 a 2

■ a-1

a-

[an- davant vocal o h] Prefix, del grec a-, que significa ‘no’, ‘sense’, usat en la formació de mots cultes. Ex.: amorf, amoral, anhídrid, arrítmia.


Vegeu també:
a-2

■ a-1

an- davant vocal o h Prefix, del grec a- , que significa ‘no’, ‘sense’, usat en la formació de mots cultes Ex amorf, amoral, anhídrid, arrítmia Vegeu també a- 2

■ a-2

a-

Prefix, del llatí ad, que té valor modificatiu i serveix per a formar verbs. Ex.: ajornar, anivellar, afeblir.


Vegeu també:
a-1

■ a-2

Prefix, del llatí ad , que té valor modificatiu i serveix per a formar verbs Ex ajornar, anivellar, afeblir Vegeu també a- 1

a/

a/

abreviatura a l’atenció de.

a/

abreviatura a l’atenció de