Es mostren 4 resultats

■ mitjà
| mitjana


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mitjà</title>

Compareu: les acc. 2 i 3 amb medil’acc. 1 amb mig mitja 1 1
Etimologia: del ll. medianus, -a, -um, íd., der. de medius ‘mig’ 1a font: s. XIII
  1. adjectiu
    1. Que és igualment lluny dels dos extrems en situació, magnitud, qualitat, grau, etc., o entre dues altres parts o coses determinades dins una successió. El punt mitjà d’una recta. La mida mitjana. El curs mitjà d’un riu. El fill gran, el fill mitjà i el fill petit. Ensenyament elemental, mitjà i superior. L’edat antiga, la mitjana i la moderna. Els termes mitjans d’una proposició.
    2. per extensió Que és del tipus més corrent, més general. El lector mitjà.
    3. fonètica, fonologia Dit del so que té el punt d’articulació entre la part posterior i l’anterior de la cavitat bucal.
    4. fonètica, fonologia Dit de la vocal que té el grau d’obertura entre el de les vocals tancades i el de les obertes.
    5. quantitat mitjana (o terme, o valor, etc., mitjà) estadística i matemàtiques Mitjana. La temperatura mitjana d’un dia, d’un mes.
  2. masculí Cosa situada entre dos extrems o entre dues altres coses. Déu no té ni començament, ni mitjà, ni fi.
    1. masculí Allò que serveix per a arribar a un fi. Quins mitjans ha emprat per a aconseguir-ho? Per a ell tots els mitjans són bons. El fi no justifica els mitjans. Mitjans de subsistència. Mitjans de transport.
    2. mitjà de comunicació de massa (o simplement mitjà de comunicació) telecomunicacions Sistema de transmissió d’informació dirigida a un gran públic, com la premsa, la ràdio, la televisió, etc.
    3. per mitjà de locució prepositiva Expressió que introdueix la persona o cosa de què hom es val per a arribar a un fi. Ho vaig aconseguir per mitjà d’ell. Feu-li-ho saber per mitjà d’una carta.
  4. masculí dialectal antigament construcció Carreu.

■ mitjà
| mitjana

adjectiu Que és igualment lluny dels dos extrems en situació, magnitud, qualitat, grau, etc, o entre dues altres parts o coses determinades dins una successió El punt mitjà d’una recta La mida mitjana El curs mitjà d’un riu El fill gran, el fill mitjà i el fill petit Ensenyament elemental, mitjà i superior L’edat antiga, la mitjana i la moderna Els termes mitjans d’una proposició per extensió Que és del tipus més corrent, més general El lector mitjà fonètica, fonologia Dit del so que té el punt d’articulació entre la part posterior i l’anterior de la cavitat bucal fonètica, fonologia Dit de…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mitja


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mitja</title>

Etimologia: reducció de mitja calça, nom que rebé la part inferior de la calça en separar-se en dues peces 1a font: 1662
    femení
  1. indumentària
    1. Cadascuna de les dues peces de vestir de cotó, llana, seda o fibres artificials que s’adapta al peu i a la cama generalment fins més amunt del genoll. Mitges de seda. Portar les mitges al garró.
    2. plural Pantis.
  2. fer mitja Entrellaçar els fils, amb agulles llargues especials (agulles de fer mitja) per fer-ne jerseis, mitjons, etc.

■ mitja

femení indumentària Cadascuna de les dues peces de vestir de cotó, llana, seda o fibres artificials que s’adapta al peu i a la cama generalment fins més amunt del genoll Mitges de seda Portar les mitges al garró plural Pantis fer mitja Entrellaçar els fils, amb agulles llargues especials agulles de fer mitja per fer-ne jerseis, mitjons, etc
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ guadanyeria, mitja

■ guadanyeria, mitja

dret català Associació de caràcter familiar, practicada a la Vall d’Aran, i recollida per l’actual compilació del dret civil de Catalunya com un règim econòmic de comunitat limitada de béns
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mig
| mitja


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mig</title>

Compareu: l’acc. 1 1 amb mitjà 1
Etimologia: del ll. mĕdius, íd. 1a font: 1157
    1. adjectiu Que és la meitat d’un tot. Mig metre. Mitja lliura. Mitja hora. Mitja dotzena. Mig pollastre. Mitja ampolla de vi. Un litre i mig. Una hora i mitja. Dos milions i mig.
    2. adjectiu figuradament A lladre, lladre i mig.
    3. adjectiu [invariable en forma masculina davant un nom de ciutat, país, etc., no precedit d’article] hiperbòlicament Acudí a l’enterrament mig Barcelona. Ha corregut mig Europa.
    4. adverbi En una part igual, o aproximadament igual, a la meitat. Una ampolla mig plena.
    5. masculí [usat generalment com a terme matemàtic] Meitat, cadascuna de les parts d’un tot dividit en dues parts iguals. Un mig, 1/2.
    6. masculí metrologia Mesura o pes equivalent a la meitat d’una mesura principal i determinada.
    7. masculí especialment metrologia Mesura o pes equivalent a líquids (vi, oli, llet) pròpia del País Valencià i de la Catalunya Nova equivalent a 1/8 del càntir.
    8. a mitges locució adverbial Repartint-se l’un i l’altre a parts iguals guanys i pèrdues, despeses, etc. En aquest negoci, anirem a mitges. Paguen el lloguer a mitges.
  2. per extensió
    1. adjectiu En una part més o menys considerable, bé que no completament. Aquell mig fracàs ens descoratjà. Tinc mitges esperances d’aconseguir-ho.
    2. adjectiu Incomplet. Mig dol. Mitges excuses. A mitja llum.
    3. adverbi A mitges, parcialment, una mica. Som mig parents. Encara érem mig criatures. Estic mig marejat. La carn només és mig cuita.
    4. adverbi [usat com a prefix formant verbs que expressen una acció realitzada parcialment, incompletament] Només la mig obrí. Ja ho he mig fet. S’ha mig adormit. Mig plorava.
    5. a mitges locució adverbial Parcialment, incompletament. Estic satisfet a mitges. Només ho sabia a mitges.
    6. mig... mig... adverbi En part una cosa o d’una manera, en part una altra cosa o d’una altra manera. Mig figa mig raïm. Mig plorant mig rient.
    7. mig mig locució adverbial [expressió usada en respostes] No del tot. T’agrada? Mig mig. Ja estàs ben bo? Mig mig.
    1. masculí Lloc o part d’una cosa que dista igualment dels extrems, de la perifèria. Marca el mig de la rodona amb un punt. Al mig de la plaça. Al bell mig de la plana. Nosaltres anàvem als costats, i ell, al mig. Ha partit la barra pel mig.
    2. masculí i femení [f mig] esports En els diversos jocs de pilota, jugador situat a la part mitjana del seu camp de joc, que té per missió principal de lligar la defensa amb les línies d’atac.
    3. a mig locució prepositiva A la meitat de. A mig camí. A mitja cama. A mitja tarda.
    4. de mig a mig locució adverbial Completament, del tot. Em vaig equivocar de mig a mig.
    5. en mig de locució prepositiva Enmig de.
    6. mig de melé masculí i femení [f mig] esports En el rugbi, jugador situat entre els davanters i els tresquarts, que s’encarrega d’introduir la pilota a la melé i d’enllaçar el joc dels davanters amb el mig d’obertura i de fer avançar els davanters.
    7. mig d’obertura masculí i femení [f mig] esports En el rugbi, jugador situat entre el mig de melé i els tresquarts, que s’encarrega d’enllaçar el joc entre ells després de rebre la pilota i de fer avançar l’equip.
    8. tocar-hi de mig a mig figuradament Encertar-ho del tot.
    9. treure del mig Apartar, allunyar, algú o alguna cosa que destorba.
  4. mig guany dret civil Contracte de cessió de terreny propi de la regió cantàbrica, semblant a la rabassa morta.

■ mig
| mitja

adjectiu Que és la meitat d’un tot Mig metre Mitja lliura Mitja hora Mitja dotzena Mig pollastre Mitja ampolla de vi Un litre i mig Una hora i mitja Dos milions i mig adjectiu figuradament A lladre, lladre i mig adjectiu invariable en forma masculina davant un nom de ciutat, país, etc, no precedit d’article hiperbòlicament Acudí a l’enterrament mig Barcelona Ha corregut mig Europa adverbi En una part igual, o aproximadament igual, a la meitat Una ampolla mig plena masculí usat generalment com a terme matemàtic Meitat,…
Informació complementària
Traducció